El pinzell es va quedar fora de l'estudi. Margharet pinta amb les mans, amb pals, amb agulles de precisió de fins a 0,25 mm, en un procés físic i gairebé ritual que comença molt abans de tocar el llenç, quan es xopa del lloc que l'inspirarà: la seva llum, la seva història, la seva textura.
Des de ben petita va destacar a l'escola per la seva facilitat per a l'escriptura i les arts plàstiques. Als quinze anys, el seu primer contacte amb un enfocament més professional de l'art va ser a través de la ceràmica, que va cursar a l'Escola d'Arts i Oficis de Barcelona. A partir d'aleshores va experimentar de manera autodidacta amb la pintura, l'escultura i la fotografia. Aquesta curiositat polifacètica va acabar imposant-se, fins que va decidir dedicar la seva vida per complet a l'art. Avui hi viu immersa, una passió que combina, en el seu dia a dia, amb el col·leccionisme tèxtil i la seva passió per les antiguitats.
Margharet explica que des de petita va saber que no sabia estar sense crear: qualsevol situació quotidiana acaba, tard o d'hora, convertida en un gest artístic. Entén l'abstracció com la forma més lliure d'expressar una emoció, despullada de relat i de figuració, i li agrada imaginar els seus llenços ocupant grans espais oberts, amb vistes al mar. Margharet segueix experimentant amb l'escultura i la fotografia, i s'hi suma la seva passió per l'art digital, estant especialment fascinada per l'experimentació amb art fractal i generatiu, així com per les proporcions utilitzades en l'art clàssic antic.
“Pinto com es broda: amb les mans i la precisió de l'agulla.”
La col·leccionista
Margaret Manzano durant anys ha reunit antiguitats tèxtils i ha participat activament en campanyes de conscienciació per recuperar els tèxtils i protegir el mantó de Manila a Espanya, una peça a la qual ha dedicat més d'una aparició pública. El seu fons inclou mantons de Manila dels segles XIX i XX i peces singulars de tota mena.
“L'essencial és que un quadre embolcalli qui el mira.”
Aquest mateix gest, el que embolcalla, el que protegeix, travessa, amb un altre llenguatge, els seus llenços de gran format: no hi ha figures reconeixibles en la seva abstracció, però sí una intenció clara d'acollir qui mira, d'envoltar-lo, gairebé de vestir-lo amb color i textura.