Entre mansions i sedes
Els grans llenços abstractes de Margharet pengen avui amb la mateixa naturalitat de les parets d'una mansió a Marbella que d'un apartament a Park Avenue. Nebrissa, la seva col·lecció més recent, és un homenatge a la seva estada a la ciutat de Lebrija, l'antiga Nebrissa Veneria.
Hi ha pintors que treballen per a una paret i pintors que treballen per a un món. L'artista catalana Margharet pertany clarament al segon grup. Els seus quadres de gran format, peces capaces de dominar un saló sencer, un llenguatge pictòric que sembla no conèixer fronteres.
L'obra de Margharet es reconeix fins i tot abans de llegir la signatura. L'artista ha construït un mètode propi, deixant que la textura i el gest directe substitueixin les eines tradicionals. El resultat són composicions abstractes d'una densitat gairebé física, en què el color acompanya sempre el daurat, en les seves molt diferents tonalitats, i esdevé protagonista absolut.
Aquesta escala monumental no és un caprici tècnic, sinó una decisió conceptual. Margharet busca que l'espectador quedi embolcallat per l'obra. És precisament aquesta ambició la que explica la seva presència en els mercats tan exigents de Marbella i Nova York: col·leccionistes que busquen peces capaces de sostenir el pes visual d'estances igualment grans, ja sigui vora el mar o damunt de l'skyline de Manhattan.
“L'essencial és que un quadre embolcalli qui el mira.”
Les seves col·leccions neixen d'una immersió real en el territori que les inspira. La llum del Baix Guadalquivir, el pes històric d'una ciutat lligada a Antonio de Nebrija i l'eco dels capvespres gaditans es filtren en una paleta més terrosa i en composicions que dialoguen amb l'arquitectura andalusa sense caure en el literal.
Nebrissa esdevé així el pas natural següent d'una carrera construïda a base de grans formats i territoris propis, una altra prova que Margaret Manzano entén la pintura com un espai que no demana permís per expandir-se: el reclama, el transforma i, finalment, l'habita.
Nebrissa Veneria: l'origen del nom
Lebrija, la localitat sevillana que dona nom a la col·lecció, va ser coneguda en època romana com Nebrissa Veneria. És aquest nom antic el que Margharet recupera per titular una sèrie que busca un diàleg entre la claredat del Baix Guadalquivir i la memòria tèxtil andalusa, puntes, mantons, que la mateixa artista coneix de primera mà com a col·leccionista.
